Thelma & Louise

Un viatge d’auto-descobriment per carretera. La volta al món en un Citroën 2CV de 1983.

El Viatge Iniciàtic

Les dues ens trobàvem exactament en el mateix punt vital, acabats de fer els 30, i en comptes de queixar-nos de les nostres vides i els somnis incomplerts, ens vam unir per construir alguna cosa juntes. Alguna cosa que realment ens vingués de gust més enllà d’estàndards o comoditats o pors. I això vam fer. Iniciar aquesta aventura que estar transformant les nostres vides. Que ens pertanyen. Només a nosaltres.

Vam deixar les nostres feines estables, ens vam desprendre de tot allò material, tot allò innecessari per viure. Per viure realment. Vam deixar enrere carrera professional, família, amics, parelles, rutines, obligacions. I l’agost de 2015 vam començar un viatge iniciàtic des de Mallorca recorrent la costa mediterrània amb l’objectiu d’arribar a Istanbul. Amb prou feines sense diners i sense haver planejat rutes, però això sí, amb un company de somni, com no podia ser d’altra manera: un 2CV. Sí, un Citroën 2CV, un cotxe antic, vaja.

Hem recorregut la meitat d’Europa en quatre mesos. La nostra llar ha passat a ser allà on ens trobem. La nostra tenda de campanya, que plantem a llocs de somni. Hem subsistit a base d’economia col·laborativa, treballant a través de plataformes com ara Work Away. Desprenent-nos de tot el que no sigui naturalesa, relacions humanes i amor per la vida i pel que fem. Hem treballat fent permacultura a França, la verema a Itàlia, una sessió de fotos a Montenegro, hem treballat com a voluntàries a un camp de refugiats siris a Sèrbia i hem participat en la recollida de l’oliva a Grècia, en una comunitat auto-sostenible.

Nosaltres

#OutOfComfort

Al principi ni tan sols som conscients d’aquesta zona de confort. Però amb el temps la consciència que aquesta no és la vida que volem viure, encara que així l’haguem construït, truca a la porta. Al principi adquireix la forma d’una veueta interior que reconeix tot allò que no desitgem. A poc a poc aquesta veueta es converteix en un crit a viva veu que verbalitza tot allò que ens impedeix aconseguir un estat de felicitat. Per fi. Ara només falta donar el primer pas i deixar anar la nostra imaginació.

#MésEnllàDeLaPor

I quan ens preguntaven si ens feia por, la resposta era evident. Clar que ens feia por. Por a fracassar, a perdre, a un futur incert. Ens feia por allò desconegut. Però l’important no és la por, sinó reconèixer-la. Perquè llavors es pot fer el gran salt. Descobrir què volem. I qui som.

#SuperaElMaterialisme

Els objectes ens proporcionen estatus per sentir-nos còmodes en el nostre entorn. Ens condicionen. Ens acomodem. I ens estanquem. Encara que no ens agradi el que ens rodeja i el que som, resulta molt fàcil seguir sense immutar-se, recordant-nos tot el que sacrifiquem per poder tenir allò que no necessitem.

 

La Nostra Inspiració

La huelga

Hi ha un petit text d’una meravella de llibre, titulat “Mucha gente pequeña”, de Gustavo Duch, amb el qual ens identifiquem per complet i que s’ha convertit en el manifest de la nostra aventura de vida:

D

e hoy en adelante, declaramos, no trabajaremos nunca más para financiar estados déspotas que nos roban la vivienda o el sustento, ni para estados depresivos que nos roban la felicidad. El trabajo esclavo ha llegado a su fin.

Interrumpimos inmediatamente y para siempre el consumo consumista que nos consume la sonrisa y devora mares, tierras, aires y aguas. Las gentes no son el Mercado, afirmamos; el mercado es sólo un lugar de encuentro.

Se proclaman inactivas a perpetuidad las jornadas machistas que insultan al amor, al cuidado, al abrazo.

Terminantemente lo decimos, ¡nos plantamos! Nos plantamos, cual semillas rebeldes en la Tierra, ante los abusos prepotentes que sobre ella cometemos.

Declaramos en huelga general y permanente al hambre y al dolor; al mal amor y al mal humor.

Mantendremos en paro indefinido a las guerras. A sus hacedores les suspenderemos de todos sus cargos, por los siglos de los siglos, así sea.

Y huelga decir que declaramos indefinidamente interrumpida la búsqueda y acumulación de la riqueza materialista responsable de todas las pobrezas.

Entre camaradas, con almas cómplices, juramos ocupar todos los segundos, minutos y horas que hoy desocupamos, en la construcción colectiva de un estado de felicidad permanente. Mucha gente pequeña. Gustavo Duch. Pol·len Edicions