Nosaltres, la nostra història

Ens vam conèixer a la Universitat, a Barcelona. En aquells anys en els quals els somnis s’aglutinaven atropelladament en les nostres pirades consciències. Aquella època en la qual una bona conversa se la jugava amb els tediosos “he de...” i, a més, guanyava. Una època en el que realment importava era aprendre, en la qual no havíem de mesurar les nostres paraules per acontentar ningú. Ni tan sols a nosaltres mateixes.

He viscut, quasi literalment, sempre rodejada de llibres i pel·lícules. De nena, em submergia en la lectura d’històries que em feien viatge fins allà on la imaginació ja no donava més de si i em passava les tardes mirant pel·lícules al meravellós cinema del meu poble, un petit Cinema Paradiso. Vaig créixer, feliç, a la Garriga, un poble prop de Barcelona. Sempre lliure i fent el que m’agradava. Rodejada d’amor, de dones lluitadores i gent que m’estimava i m’ensenyava les petites grans coses importants a la vida. Vaig estudiar Comunicació Audiovisual per la meva passió per comunicar, doncs “el bé creix quan més es comunica”, com deia John Milton, i pel meu amor cap al cine. I allà, vaig descobrir una altra passió, la ràdio. Vaig treballar molts anys, com no podia ser d’una altra manera, en una llibreria, i vaig estudiar un Màster en Edició Literària. La meva experiència “professional” ha estat els últims vuit anys relacionada amb el màrqueting, la comunicació corporativa i les xarxes socials. Poc a veure amb la meva vocació i els meus valors. Implicada de forma amateur i voluntariosa en el que realment m’apassiona i en causes socials, des de feia temps, alguna cosa en mi bullia i em deia “busca el teu camí”.

Sóc un Citroën 2CV6 Special del 1983. He viscut a Mallorca tota la meva vida, sobretot entre Sencelles i Santa Eugènia. L’any 2014 una noia santanderina em va portar a Palma, quin canvi! Acostumat a l’ambient rural del Pla de Mallorca a la ciutat em vaig revolucionar. Tothom em mirava. Somreien. Fins i tot es feien fotos amb mi. El que més m’agradava de la meva nova propietària és que em portava a tot arreu amb ella. I quasi cada dia sortíem de casa. Des que em va explicar que sortirem de Mallorca estic emocionat. Tinc ganes de descobrir nous paisatges, viure noves experiències, i això que diuen que ja sóc vell, que molts dels meus compatriotes no viuen tant temps. Però les meves companyes de viatge cuidaran de mi. I les portaré a la fi del món.

Sóc l’Ana Vega, periodista, amb una inclinació natural i inevitable cap al Líban en particular, i, en general, per tots els conflictes aparentment minoritaris que podrien extrapolar-se a tot el món. Vaig néixer a Santander, he viscut a Barcelona i Mallorca. Tot i això, l’important no és on, sinó per què. Com va dir Henry Miller, “el nostre destí mai és un lloc, sinó una nova manera de veure les coses”. Vaig estudiar Periodisme, Humanitats i vaig realitzar un Màster en Edició de Llibres a la Universitat Autònoma de Barcelona. Fins a iniciar aquesta aventura em dedicava al Màrqueting Online, per compte aliena i com a freelance, i vaig participar en el naixement de Nubis Marketing. Bolcada al Grau d’Estudis Anglesos i amb una sèrie addicció a la feina, a la literatura i a la fotografia, per fi m’he animat a deixar tots aquests vicis que cultivava a Mallorca.