De les espècies i altres dimonis

CAMARGUE, FRANÇA. Dimarts, 25 d’agost de 2015. La pau i la naturalesa fetes enclavaments turístics. Hem arribat al punt d’haver de declarar parcs naturals o recintes protegits per mantenir la flora i fauna autòctons dels indrets en el seu estat més pur. És trist. Descoratjador que els humans ens haguem carregat la naturalesa per al nostre gaudi egoista. Destruir per construir. I així, espècies d’éssers com nosaltres, expulsats dels seus terrenys naturals perquè fan nosa. Els molestem perquè fugin. Perquè, sense permís, ho hem declarat el nostre territori. I ells, sentint-ho, marxen. Se’n van abans que els matem. Perquè són molt més savis que nosaltres, tot i no tenir la (in)“capacitat” de raonament. Saben que nosaltres som l’espècie més depredadora que existeix. I, els pocs paratges naturals que queden al nostre voltant, dels pocs que han escapat de les urpes de “civilització”, decidim protegir-los. Salvar-los de nosaltres mateixos. Perquè en queden pocs i perquè són únics. Com ho eren tots els altres que ja hem extingit, en realitat.

Tristor i bellesa és caminar per aquests parcs naturals. Perquè els altres ja no ho són, de naturals. Perquè queden pocs llocs al nostre voltant on la naturalesa sigui la veritable protagonista. Els Aiguamolls de l’Empordà a Catalunya i el Parc Natural de la Camarga al Sud de França són un petit paradís on el temps s’atura i l’aire traspua pau i harmonia. Poblats per caderneres, teixons, flamencs, daines, anguiles de riu, llúdrigues, gripaus i núvols de mosquits, els sediments del Muga i el Roine són el perfecte reialme natural per a totes aquestes i altres espècies que, com la Louise i la Thelma, simplement proven de sobreviure en un entorn salvatge.

© 2018. 2 Femmes en 2Cv. Eva Serra & Ana Vega.

Inicia Sesión con tu Usuario y Contraseña

¿Olvidó sus datos?