PRESEVO, SÈRBIA. Dimarts, 10 de novembre de 2015. La vall de Presevo, situada entre Sèrbia i Macedònia, a l’est de Kosovo, és un polvorí en el qual conviuen prop de 10.000 refugiats majoritàriament siris i iraquians, però també iranians, senegalesos, congolesos, etc., que s’han unit a l’horda. Arribem ahir a les 15h per ajudar com a voluntàries. La situació escapa a qualsevol raó. Reina el caos pertot arreu.

En les últimes 48 hores han arribat 10.000 refugiats al dia degut a la vaga de ferris grega que havia frenat el flux migratori durant un parell de dies. Sobre el terreny només treballen ‘Save the children’ , ‘Metges sense fronteres’ i ‘Remar’, que no donen a l’abast, a més de prop de 25 voluntaris independents auto-organitzats i liderats ara mateix per la nord-americana Erika. Hi ha voluntaris alemanys, xecs i polonesos. A més de UNHCR cap institució o entitat internacional treballa a Presevo, punt fronterer entre Macedònia i Sèrbia.

Els refugiats que arriben a Miratovac, el primer poble serbi des de Macedònia, es troben totalment desemparats. Desenes de taxis serbis els esperen com a hienes per vendre’ls somnis. El principal engany consisteix en oferir-los arribar fins el tren que els conduirà a Croàcia per 500 euros. Desesperats, molts dels refugiats (en especial famílies amb nens petits) accepten. Els condueixen a un polvorí per llavors dir-los que no hi ha més trens. Si volen tronar a Miratovac han de pagar un nou trajecte.

La principal funció dels voluntaris que ens trobem a Presevo és informar als refugiats recent arribats (tant a Miratovac com al camp proper a l’estació de tren de Presevo) del procediment per poder pujar a un dels autobusos i/o trens que els portaran a Croàcia. Han d’esperar una cua improvisada prop de dotze hores per arribar al punt de registre (en el qual treballen menys d’una desena de persones). També hem de persuadir-los que evitin a tota costa agafar un taxi explicant-los l’estafa (procurant que els taxistes no ens escoltin, s’han reportat agressions a voluntaris per donar aquesta informació). Però sobretot els donem suport emocional. Paraules d’ànim.

Davant l’absència d’ajuda sobre el terreny en el qual s’amunteguen milers de refugiats, també hem de fer triatge, decidir quines persones tenen una major necessitat d’atenció sanitària, d’aliments i/o mantes, ja que els recursos són escassos, ínfims per atendre a totes les persones necessitades.

Ahir a la nit, en un moment de desesperació, la massa de refugiats que s’aglomeraven al principi del camp va pressionar sobre les barreres que controlava l’exèrcit i la policia sèrbia, generant un estat de pànic generalitzat que es va saldar amb desenes de ferits i diversos nens aixafats. Ens trobàvem a la cuina quan la carpa que la sustentava va començar a tremolar i vam haver de pressionar en la direcció oposada per evitar que caiguessin les olles amb aigua bullint.

Vam repartir aigua i plàtans entre tots els refugiats i al caure la nit vam distribuir mantes, sabates i roba. A les 22h ja no ens quedava ni una manta. Desenes de refugiats ens agafaven del braç, estiraven les nostres armilles reflectants, demanant abric o sostre. Només hi ha una carpa de ‘Metges sense fronteres’ que allotja a nens i dones malalts.

Tot i que alguns dels policies mostren certa sensibilitat, la majoria d’ells alça les seves porres a tort i a dret, davant la impotència dels refugiats, que no demanen més que Drets Humans.

La situació és desesperada i inhumana. S’han reportat violacions, morts, i l’esgotament i inanició dels refugiats augmenten la tensió. Tot i la desesperada situació, la majoria dels refugiats mostra una educació admirable. I mentrestant, la Unió Europea és testimoni passiu de la major crisi migratòria de la història.